L’informem que al BOE del dia 10 de març s’ha publicat el Reial decret llei 4/2021, de 9 de març pel qual es modifica la Llei de l’impost sobre societats (LIS) i la Llei de l’impost sobre la renda de no residents (LIRNR) en relació amb les asimetries híbrides.
Les modificacions legals que s’aproven tenen com a objectiu transposar la Directiva (UE) 2017/952 del Consell -que va modificar la Directiva (UE) 2016/1164 del Consell- que conté disposicions, per neutralitzar els efectes de mecanismes híbrids, recomanades per l’OCDE en l’Informe de l’Acció 2 de BEPS.
El seu objectiu és la neutralització dels seus efectes, que solen comportar l’elusió fiscal. La norma busca evitar que es produeixi una deducció de la despesa a Espanya si el corresponent ingrés no tributa en un altre país, o que es produeixin dobles deduccions d’una mateixa despesa. També persegueix impedir situacions diferents en el tracte fiscal entre països.
Aquestes modificacions tenen efectes per a exercicis iniciats a partir del 1 de gener de 2020 i que no hagin finalitzat l’11 de març de 2021.
Asimetries híbrides
Les conegudes com a “asimetries híbrides” són situacions en les quals es produeix desimposició o doble deducció de despeses com a conseqüència de l’existència de qualificacions jurídiques dispars en diversos països o territoris. Tal com estableix l’exposició de motius de la norma ara publicada, la transposició de la Directiva ATAD 2 té com a objecte evitar aquestes situacions en operacions entre Espanya i altres Estats membres, així com entre Espanya i tercers països o territoris, (i) quan entre les parts que intervenen en l’operació mediï una relació d’associació, s’exerceixi influència significativa o s’actuï conjuntament respecte dels drets de vot o propietat del capital, i (ii) quan l’asimetria tingui lloc en el marc d’un mecanisme estructurat.
Impost sobre societats
Referent a la LIS, són tres les modificacions que s’introdueixen:
- S’introdueix un article, el 15 bis, relatiu a les asimetries híbrides.
- Es modifica el punt 1 de l’article 16, en relació a limitació en la deduïbilitat de despeses financeres.
- Es deroga la lletra j) article 15 de la LIS (despeses no deduïbles: les despeses corresponents a operacions realitzades amb persones o entitats vinculades que, com a conseqüència d’una qualificació fiscal diferent en aquestes, no generin ingrés o generin un ingrés exempt o sotmès a un tipus de gravamen nominal inferior al 10 per cent).
Les asimetries híbrides són aquelles que es poden donar entre un contribuent resident a Espanya (o un establiment permanent situat a Espanya d’una entitat no resident) i una entitat que s’hi vincula que es trobi en un altre país quan les entitats, les operacions que realitzen o les rendes derivades d’aquestes operacions, tenen diferent qualificació fiscal a Espanya i en l’altre país. Aquestes poden produir la deducció d’una despesa a Espanya sense que tributi el seu ingrés en l’altre país, o la doble deducció de la mateixa despesa, o altres supòsits que permeten utilitzar aquestes estructures com a mecanisme d’erosió de la base imposable i de trasllat de beneficis.
Així, s’estableix, en funció dels supòsits, que no serà deduïble una despesa, per a una entitat resident en territori espanyol (o un establiment permanent situat a Espanya d’una entitat no resident), quan l’ingrés no tributi en una altra entitat resident en un altre país, o quan aquesta despesa sigui, així mateix, deduïble en l’altra entitat; o que l’entitat resident en territori espanyol haurà de tributar pels ingressos corresponents a despeses que hagin estat fiscalment deduïbles en un altre país en el qual no s’hagi aplicat la regla primària.
La regulació espanyola ja contemplava algunes mesures en aquest sentit, en concret, sobre instruments financers híbrids entre parts vinculades, que generin una despesa deduïble per a una de les parts i un ingrés exempt per a l’altra part, com per exemple un lliurament de fons d’una matriu no resident a una filial resident a Espanya que es descrigui com a deute (préstec) a Espanya, però com a capital (inversió en els fons propis de la filial) en l’Estat on resideixi la matriu.
En aquest supòsit, la Llei de l’impost sobre societats ja impedia que la filial espanyola es deduís la despesa pels interessos pagats a la seva matriu si la matriu no tributava per aquests interessos, en ser considerats en el seu Estat com a dividends o renda del capital exempts.
A més, de manera complementària, en el cas que Espanya fos l’Estat de domiciliació de la matriu, no s’aplicava l’exempció a l’ingrés procedent de la seva filial situada en un altre país, si per a aquesta filial el pagament generava una despesa deduïble.
Conclusió
En definitiva, el que es tracta és d’evitar situacions de dobles deduccions, de conflictes en la qualificació dels instruments financers, pagaments i entitats, o de l’atribució de pagaments.
Atès que les asimetries híbrides podrien donar lloc a una doble deducció o a una deducció sense inclusió, es pretén establir normes en virtut de les quals es denegui la deducció d’un pagament, unes despeses o unes pèrdues, o que obligui el contribuent a incloure el pagament en la seva renda imposable, segons sigui adequat, regulant determinades excepcions.
Per aplicar aquesta norma cal que hi hagi relació d’associació entre les parts, influència significativa o que actuïn conjuntament -més enllà dels supòsits de vinculació regulats en l’article 18 de la LIS- o quan l’asimetria tingui lloc en el marc d’un mecanisme estructurat.
A partir d’ara, encara que la major part d’aquestes situacions no siguin freqüents, haurem de familiaritzar-nos amb conceptes com els següents: entitat híbrida, entitat híbrida inversa, establiment permanent híbrid, establiment permanent no computat, doble deducció, asimetries importades, asimetria relacionada amb la residència o asimetries de transferències híbrides.
Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquest tema.
Autor: Manubens Abogados
Lecturas: 22
