Quan es contracta una assegurança mèdica per a un treballador, el seu cònjuge i els seus descendents, aquesta retribució en espècie està exempta en l’IRPF fins al topall de 500 euros anuals per beneficiari.
Com ja sap, el salari en espècie o retribució flexible, consisteix en una prestació diferent als diners, que s’ha convingut entre treballador i empresa, i que ha de complir certs requisits legals.
Definició de retribució en espècie
És la part del sou del treballador que l’empresa li ofereix en forma de serveis, regals i similars. La seva quantia no ha d’excedir del 30% de la quantitat a percebre per l’empleat. Aquesta possibilitat ha d’estar recollida en el conveni corresponent o provenir d’un acord entre les parts implicades. És important subratllar que l’empresari no pot obligar el treballador a cobrar d’aquesta forma. Si el conveni així ho reconeix, aquestes retribucions no seran considerades com a salari.
No tota percepció en espècie que rebi el treballador del seu empresari és salari, de manera que cal diferenciar el salari en espècie de les percepcions extrasalarials que pretenen compensar al treballador per les despeses produïdes en la relació laboral.
Atenció. Constitueixen rendes en espècie la utilització, consum o obtenció, per a finalitats particulars, de béns, drets o serveis de forma gratuïta o per preu inferior al normal de mercat, tot i que no suposin una despesa real per a qui les concedeixi.
Quan el pagador de les rendes lliuri al contribuent imports en metàl·lic perquè aquest adquireixi els béns, drets o serveis, la renda tindrà la consideració de dinerària
Exemples de retribució en espècie:
– Pagament del lloguer i dels subministraments essencials d’un habitatge.
– Dietes.
– Pagament d’una pòlissa d’assegurances no obligatòria.
– Ús del vehicle de l’empresa i del seu aparcament.
– Lliurament de xecs restaurant i ús del menjador.
– Abonament del transport públic, amb un límit de 1.500 euros a l’any.
– Ajuda al pagament del vehicle del treballador.
No es considera retribució en espècie:
– El pagament equivalent en metàl·lic del que s’anava a oferir.
– El lliurament d’accions de l’empresa.
– Els cursos de formació lligats a l’actualització dels coneixements imprescindibles per al desenvolupament de l’activitat.
– La rebaixa en el preu de serveis inherents a la labor professional.
– L’ús de les zones de l’empresa destinades a la formació o promoció cultural.
– Etc.
El pagament de les pòlisses de l’assegurança d’accident o malaltia
Entre les retribucions de treball en espècie, volem recordar-los que estan exemptes les primes o quotes satisfetes a entitats asseguradores per a la cobertura de malaltia, quan es compleixin els següents requisits i límits:
- Que la cobertura de malaltia abasti al propi treballador. També pot abastar el seu cònjuge i descendents.
- Que les primes o quotes satisfetes no excedeixin de 500 euros anuals per cadascuna de les persones assenyalades en el paràgraf anterior o de 1.500 euros per a cadascuna d’elles amb discapacitat. L’excés sobre aquesta quantia constituirà retribució en espècie.
Per tant, existeixen dues possible vies perquè una empresa introdueixi una assegurança mèdica o de salut en el salari del treballador/a:
– Com a salari en espècie
– Dins d’una política de retribució flexible en la qual es pacta una minoració salarial a canvi del pagament d’una assegurança mèdica per al treballador o la seva família.
Què succeeix quan l’empresa paga les quotes de l’assegurança de malaltia del seu treballador i a més, l’empresa es fa càrrec de l’import de les quotes dels seus fills, descomptant-lo del net de la nòmina?
En aquests casos, la DGT en la CV 0422-19 ha assenyalat que:
- Quan es contracta una assegurança mèdica per a un treballador, el seu cònjuge i els seus descendents, aquesta retribució en espècie està exempta en l’IRPF fins al topall de 500 euros anuals per beneficiari. Així, en el cas indicat, l’exempció s’aplica a l’assegurança que cobreix al treballador, ja que l’empresa abona la despesa directament a la companyia asseguradora.
- Ara bé, les quotes dels fills no són salari en espècie (sinó dinerari), ja que només es produeix una mediació en el pagament (l’empresa descompta els diners per a pagar-lo a la companyia).
En conseqüència, tractant-se de simples mediacions de pagament realitzades en els termes descrits, no cal entendre que les quantitats abonades per l’empresa a un tercer es qualifiquin com a rendiments del treball en espècie per al treballador, sinó que es tractarà d’una aplicació dels rendiments del treball dineraris a un determinat concepte de despesa.
Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquest tema.
Lecturas: 532
