Aprovada la reforma laboral, quines s贸n les principals novetats?

Medidas Laborales

L’informem que el Consell de Ministres del dia 28 de desembre ha aprovat el Reial decret llei (pendent de la seva publicaci贸 al BOE) que recull l’acord assolit entre el Govern, les organitzacions sindicals CCOO i UGT i les organitzacions empresarials CEOE i CEPYME per reformar estructuralment el mercat laboral.

Les principals novetats de la reforma laboral s贸n, entre altres, les seg眉ents:

  • Es modifica el r猫gim de la contractaci贸 temporal: l’acord intensifica la causalitat dels contractes temporals. Es preveu l’increment de les sancions en cas que s’utilitzi la contractaci贸 temporal de manera irregular. Les empreses tindran entre tres i sis mesos per adaptar a la nova norma els contractes temporals vigents.
  • Es modifiquen els contractes formatius.
  • Es recupera la ultraactivitat indefinida dels convenis col路lectius i s’acaba amb la prioritat aplicativa del conveni d’empresa en mat猫ria salarial. Igualment, es garanteixen els drets dels treballadors subcontractats.
  • S’incorpora el denominat Mecanisme RED de Flexibilitat i Estabilitzaci贸 de l’Ocupaci贸 per fer front a les crisis c铆cliques o sectorials i evitar acomiadaments.

Negociaci贸 col路lectiva

La nova norma recupera la ultraactivitat indefinida, 茅s a dir, que les condicions establertes en un conveni col路lectiu seguiran en vigor fins i tot despr茅s que s’acabi la seva vig猫ncia expressa.

Es deroga la prevalen莽a salarial del conveni d’empresa, evitant convenis a la baixa en mat猫ria salarial que trenquin el s貌l salarial dels convenis sectorials i, per tant, la devaluaci贸 salarial que possibilita el model fins ara vigent.

La contractaci贸 estable com a norma

Desapareix el contracte per obra o servei. Els contractes es presumeixen concertats per temps indefinit i es redueixen, per tant, les modalitats de contractaci贸 disponibles.

En el sector de la construcci贸 els contractes ordinaris tamb茅 seran els indefinits. L’empresa, una vegada finalitzada l’obra, haur脿 d’oferir una proposta de recol路locaci贸 al treballador, previ desenvolupament, si cal, d’un proc茅s de formaci贸 a c脿rrec de l’empresa. Si el treballador rebutja l’oferta o motius inherents a ell determinen la impossibilitat de recol路locaci贸, perqu猫 no hi ha un lloc adequat, es produeix l’extinci贸 del contracte, amb una indemnitzaci贸 del set per cent calculada sobre els conceptes salarials establerts en les taules del conveni col路lectiu. Tant la finalitzaci贸 de l’obra com l’extinci贸 han de ser comunicades a la representaci贸 legal dels treballadors.

Nom茅s existir脿 un contracte de durada determinada, que es podr脿 subscriure per circumst脿ncies de la producci贸 o per substituci贸 del treballador.

Contractaci贸 de durada determinada

Per subscriure aquest contracte, ser脿 necessari que s’especifiquin amb precisi贸 la causa habilitant de la contractaci贸 temporal, les circumst脿ncies concretes que la justifiquen i la seva connexi贸 amb la durada prevista.

  • En el cas del contracte de durada determinada per circumst脿ncies de la producci贸, aquestes s’entenen com l’augment ocasional i imprevisible o aquelles oscil路lacions que generen un desajustament temporal d’ocupaci贸 en l’empresa. Aquest tipus de contracte no podr脿 durar m茅s de sis mesos, ampliables fins a sis mesos m茅s.
  • Aquests contractes de durada determinada per circumst脿ncies de la producci贸 tamb茅 contemplen contractes per a situacions ocasionals, previsibles i de durada redu茂da i delimitada. Es podran utilitzar durant un total de noranta dies, mai de manera continuada, durant els quals es permetr脿 la contractaci贸 per a aquestes situacions, degudament identificades en el contracte. En aquest temps, les empreses podran realitzar contractes temporals amb causes que, fins i tot sent previsibles, tinguin una durada redu茂da i limitada dins de la contractaci贸 fixa.
  • Tamb茅 es podr脿 subscriure el contracte de durada determinada per substituir treballadors durant una suspensi贸 del contracte amb reserva de lloc de treball, per cobrir la jornada redu茂da per causa legal o convencional, aix铆 com per cobrir vacants durant un proc茅s de selecci贸. En aquest 煤ltim sup貌sit la durada del contracte no podr脿 excedir de tres mesos.

Contracte fix discontinu

S’haur脿 de concertar per treballs de naturalesa estacional o activitats productives de temporada, aix铆 com aquells que no tinguin aquesta naturalesa, per貌 que, tot i ser de prestaci贸 intermitent, tinguin per铆odes d’execuci贸 certs, determinats o indeterminats.

Els treballadors subjectes a aquest tipus de contractes seran col路lectiu preferent per a les accions formatives. Els convenis sectorials podran establir borses d’ocupaci贸 per afavorir la seva contractaci贸 i per millorar la seva formaci贸 durant els per铆odes d’inactivitat.

Subcontractaci贸

Un canvi fonamental 茅s que sempre hi haur脿 un conveni col路lectiu sectorial aplicable, una q眉esti贸 decisiva, ja que permet cobrir buits legals existents fins ara.

El conveni sectorial aplicable pot ser el de l’activitat desenvolupada en l’empresa principal o un altre si aix铆 ho determina la negociaci贸 col路lectiva sectorial dins de les seves normes generals.

El conveni d’empresa nom茅s es podr脿 aplicar per la contractista si determina millors condicions salarials que el sectorial que resulti d’aplicaci贸.

La nova norma regula, per tant, sobre la base de l’activitat pr貌pia de l’empresa. En el cas que desenvolupi activitats essencials per al desenvolupament de l’empresa s’aplicar脿 als treballadors el conveni sectorial de l’activitat que desenvolupa la contracta o subcontracta.

Contractes formatius

S’opera un canvi de model respecte al contracte formatiu que tindr脿 dues modalitats: formaci贸 en alternan莽a i obtenci贸 de la pr脿ctica professional.

El contracte de formaci贸 en alternan莽a redefineix els l铆mits aplicatius, retributius i temporals per respondre a un nou objecte: adquirir la compet猫ncia professional adequada corresponent a un determinat nivell d’estudis (FP, universitat o cat脿leg de qualificacions professionals del Sistema Nacional d’Ocupaci贸).

Es podran concertar amb persones de qualsevol edat excepte en el cas del cat脿leg de qualificacions professionals, amb l铆mit de fins a trenta anys i tindran una durada m脿xima de dos anys.

Les jornades seran no superiors al 65鈥% el primer any i 85鈥% el segon any sense poder realitzar hores extra, treball a torns o jornades nocturnes. La retribuci贸 s’adaptar脿 al conveni i no podr脿 baixar del 60鈥% (el primer any i del 75鈥% el segon any). Mai ser脿 menor a l’SMI proporcional a la jornada.

Un tutor amb la formaci贸 adequada s’encarregar脿 de monitorar el pla formatiu individual que es dissenyi per a cada treballador i el correcte compliment de l’objecte del contracte.

S’atenen, a m茅s, les necessitats espec铆fiques dels treballadors amb discapacitat.

Els contractes per a l’obtenci贸 de la pr脿ctica professional es podran subscriure fins a un m脿xim de tres anys (o cinc en el cas de persones amb discapacitat) despr茅s d’obtinguda la certificaci贸. Tindran entre sis mesos i un any de durada.

La retribuci贸 ser脿 la pr貌pia del conveni per al lloc excepte previsi贸 espec铆fica i tamb茅 comptaran, com en els formatius, amb seguiment tutorial.

L’acci贸 protectora de la Seguretat Social dels treballadors que subscriguin un contracte formatiu en qualsevol de les modalitats anteriors comprendr脿 les conting猫ncies protegibles i prestacions incloses la desocupaci贸 i la cobertura del Fons de Garantia Salarial.

Redisseny dels desincentius als contractes de molt curta durada

A m茅s, en l’脿mbit de la contractaci贸 s’han redissenyat desincentius per penalitzar l’excessiva rotaci贸 en els contractes de molt curta durada. En concret, s’introdueix una penalitzaci贸 o malus d’import fix per cada baixa en un contracte temporal, de manera que se substitueix la penalitzaci贸 existent fins ara, lineal, per una que introdueix un desincentiu m茅s elevat com m茅s curts siguin els contractes. Els contractes temporals inferiors a trenta dies tindran una cotitzaci贸 a la Seguretat Social addicional de 26 euros quan es donin de baixa. Aix貌 suposa, a m茅s, una penalitzaci贸 creixent (com m茅s contractes curts, m茅s elevat 茅s el desincentiu: amb un contracte curt de deu dies la penalitzaci贸 seria de 26 euros; si el mateix temps de treball es cobr铆s amb dos contractes de cinc dies, de 52 euros, etc.).

Excepcionalment, aquesta cotitzaci贸 no s’aplicar脿 als r猫gims especials de treballadors per compte d’altri agraris, d’empleats de llar, de la mineria del carb贸 i tampoc als contractes per substituci贸.

Flexibilitat interna

A m茅s, la reforma inclou la posada en marxa dels nous mecanismes per afavorir la flexibilitat interna en les empreses, amb l’objectiu de fomentar la continu茂tat de les relacions laborals estables, evitant el tr脿nsit per la desocupaci贸, la qual cosa beneficia tant a treballadors com empreses. D’aquesta manera, es revisa el model d’ERTO ja existent i es crea el mecanisme RED.

  • ERTO ETOP

Els canvis introdu茂ts pretenen m茅s facilitat en la seva tramitaci贸 i flexibilitat en la seva aplicaci贸, sobretot per a les pimes. Aix铆, el per铆ode de consultes es redueix a set dies per a les empreses amb menys de 50 treballadors, pr猫via constituci贸 de la comissi贸 representativa.

Es refor莽a la informaci贸 a la representaci贸 dels treballadors durant l’aplicaci贸 dels ERTO. S’incorporen les prohibicions d’hores extra i externalitzacions dels actuals ERTO COVID.

  • ERTO PER FOR脟A MAJOR (impediment i limitaci贸)

A la for莽a major cl脿ssica s’afegeix, com a causa espec铆fica l’impediment o les limitacions a l’activitat normalitzada determinades per decisions de l’autoritat governativa.

Caldr脿 un informe preceptiu de la Inspecci贸 de treball. L’autoritat laboral haur脿 de resoldre en cinc dies, amb silenci positiu. La reducci贸 de jornada ser脿 entre un 10 i un 70 per cent. Durant el per铆ode de vig猫ncia de l’ERTO l’empresa podr脿 afectar i desafectar treballadors (com en els ERTO ETOP) pr猫via informaci贸 a la representaci贸 legal dels treballadors i comunicaci贸 a la Tresoreria General de la Seguretat Social. Mantenen les garanties en l’煤s dels actuals ERTO COVID.

Per a totes dues modalitats, s’incorporen diversos elements nous, recollits de l’experi猫ncia de la pand猫mia: la possibilitat d’afectar o desafectar treballadors en funci贸 de l’activitat de l’empresa, incrementant la flexibilitat d’aquests instruments; la possibilitat d’obtenir bonificacions en les cotitzacions socials i finan莽ament si desenvolupen activitats formatives per als treballadors en ERTO; i les exoneracions en les cotitzacions a la Seguretat Social. En el cas dels ERTO ETOP seran del 20鈥%, condicionades a la realitzaci贸 d’accions formatives, i en el cas dels de for莽a major, del 90鈥%. Estaran vinculades al manteniment de l’煤s dels actuals ERTO COVID i les empreses veuran augmentat el cr猫dit disponible per a la formaci贸.

  • MECANISME RED DE FLEXIBILITAT I ESTABILITZACI脫 EN L’OCUPACI脫

Ha de ser activat pel Consell de Ministres, pr猫via informaci贸 a les organitzacions m茅s representatives, a proposta dels ministeris d’Assumptes Econ貌mics i Transformaci贸 Digital; Treball i Economia Social i Inclusi贸, Seguretat Social i Migracions; que s’encarrega d’obrir la porta, per貌 no de dirimir si les empreses, de manera individual, s’hi poden acollir. L’autoritat laboral donar脿 llum verda si l’empresa ha desenvolupat un per铆ode de consultes i si hi ha concurr猫ncia de causes, per tant, s’hauran de justificar els motius. 2 modalitats:

  • C铆clica: proporcionar脿 a les empreses un marc estable davant una caiguda transit貌ria o c铆clica de la seva demanda per causes macroecon貌miques, per evitar acomiadaments immediats al xoc. Les empreses podran suspendre part dels seus treballadors durant un termini m脿xim d’un any en lloc d’acomiadar-los. Durant aquest per铆ode de suspensi贸, s’incentivar脿 la formaci贸 dels treballadors i s’estableixen exoneracions en les cotitzacions a la Seguretat Social decreixents en el temps.
  • Sectorial: les organitzacions sindicals i empresarials m茅s representatives podran sol路licitar la convocat貌ria de la Comissi贸 Tripartida del Mecanisme RED. Anir脿, en aquest cas, acompanyat d’un pla de requalificaci贸. Aquesta modalitat proporciona suport a la requalificaci贸 de treballadors d’empreses i sectors en transici贸 que requereixen canvis permanents. En aquest cas, per evitar l’ajust d’ocupaci贸 tradicional, l’empresa pot activar aquest mecanisme durant un termini m脿xim d’un any (sis mesos, amb possibilitat de prorrogar sis mesos m茅s) i facilitar el pas dels seus treballadors a una altra empresa mitjan莽ant la seva requalificaci贸. Per a aix貌, a m茅s, l’empresa de dest铆 accedir脿 a una bonificaci贸 del 50鈥% durant sis mesos.

Com a novetats:

  • Incorpora el Fons RED: adscrit al Ministeri de Treball i Economia Social. Finan莽ar脿 les necessitats del Mecanisme RED en mat猫ria de prestacions i exoneracions. Inclosa la formaci贸.
  • Les empreses formularan sol路licituds col路lectives a la seu electr貌nica del SEPE.
  • Els treballadors percebran el 70鈥% de la base reguladora durant TOT EL PER脥ODE (fins a un m脿xim del 225鈥% de l’IPREM).
  • En totes dues modalitats, es podran accedir a exoneracions a la Seguretat Social. En concret, en la modalitat c铆clica, durant els primers quatre mesos tindran una exoneraci贸 del 60鈥%, entre el cinqu猫 i el vuit猫 mes, del 30鈥% i del 20鈥% a partir del nov猫. En la modalitat sectorial, seran del 40鈥%, condicionada a la realitzaci贸 d’activitats de formaci贸.

Auditoria sobre els resultats

El Govern efectuar脿 una avaluaci贸 dels resultats obtinguts per les mesures previstes mitjan莽ant l’an脿lisi de les dades de la contractaci贸 temporal i indefinida al gener de l’any 2025, procedint a la publicaci贸 oficial, a aquest efecte, de la taxa de temporalitat general i per sectors, una avaluaci贸 que s’haur脿 de repetir cada dos anys.

Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquest tema.