El passat 17 de maig ha entrat en vigor el Decret llei 8/2019 de 14 de maig, de modificació de la Llei 6/2017, del 9 de maig, de l’impost sobre els actius no productius de les persones jurídiques (DOGC núm. 7876, de 16.05.2019) que afecta a la Llei 6/2017 que va crear l’esmentat impost i que el Tribunal Constitucional ha declarat recentment, en la sentència 28/2019, adequat al marc constitucional vigent.
La principal novetat sobre comentaris precedents realitzats en relació a la llei 6/2017 de la que ja vam anar informant, és sobre tot que el nou Decret regula el termini de presentació de l’autoliquidació de l’impost, que s’estableix de l’1 al 30 de juny de cada any, amb l’excepció dels tres anys ja meritats (2017, 2018 i 2019), que s’hauran de liquidar, de manera extraordinària, entre l’1 d’octubre i el 30 de novembre d’enguany. La presentació de l’autoliquidació s’haurà de fer per via telemàtica, a la seu electrònica de l’Agència Tributària de Catalunya.
També s’ha modificat el període de referència per al còmput dels beneficis no distribuïts, essent aquests els obtinguts el mateix anys i els deu anteriors si provenen d’activitats econòmiques, i que permeten que un determinat bé o dret no sigui considerat improductiu i que per tant resti exclòs de tributació.
L’impost, pioner a Espanya, grava determinats béns no productius (no associats a l’activitat econòmica) i alguns drets que recauen sobre aquests béns, que tenen com a titular les empreses però que en realitat s’utilitzen per a activitats particulars, com ara béns immobles (habitatge habitual, segones residències, etc.); cotxes i vehicles de potència de més de 200 cavalls; embarcacions de lleure (vaixells, iots, etc.); aeronaus (avions privats, helicòpters, etc.); i objectes d’art, antiguitats i joies.
Queden exclosos de tributació els béns immobles de les fundacions, de les organitzacions no governamentals i, en general, els de les entitats sense afany de lucre, sempre que es destinin de forma exclusiva a les seves finalitats pròpies no lucratives.
Aquest impost té una finalitat extrafiscal perquè segons indica la seva pròpia exposició de motius, allò que persegueix és incentivar que s’adeqüi la titularitat jurídica dels béns no productius a la seva titularitat real, tot i que cal assenyalar que ja existeixen moltes altres vies fiscals per arribar a aquest mateix objectiu, que en definitiva consisteix en penalitzar pràctiques d’elusió fiscal com és el fet d’incorporar patrimoni personal a estructures societàries.
Lecturas: 873
