Recentment, el grup “Junts pel Sí” i la “CUP” han presentat davant del Parlament de Catalunya una proposició de Llei del nou “Impost sobre els actius no productius de les persones jurídiques” que la Mesa del Parlament ha admès a tràmit.
Què vol gravar aquest nou impost?
Doncs si acaba entrant en vigor (i tot sembla que així serà) el nou fet imposable pel qual es tributarà serà la tinença, per part de persones jurídiques i societats civils amb objecte mercantil en la data de meritació de l’impost, dels següents actius quan siguin no productius i estiguin situats a Catalunya:
- Béns immobles
- Vehicles a motor de potència igual o superior a 200 cavalls
- Embarcacions de lleure de vuit metres d’eslora o més
- Aeronaus
La pròpia llei especifica que un actiu no productiu és aquell que no està afecte directament a cap activitat econòmica, es destina a un ús o aprofitament privatiu o, en el cas de béns destinats a lloguer, ho son a utilitat de determinades persones vinculades o no són sotmeses a una explotació comercial.
Pel que fa als béns immobles, quedarà subjecte a l’impost la seva tinença, per títol de propietat, usdefruit, ús o possessió, quan estiguin llogats als propietaris, socis o partícips de la persona jurídica o a persones o entitats vinculades a aquestes, entenent per persones o entitats vinculades les que ho són a efectes de l’Impost sobre Societats.
Per tant, en aquest punt, serà important veure si estan incloses en el cas concret les persones que, a priori, poder ser considerades vinculades. En aquest context, cal recordar que segons l’Impost sobre Societats, són vinculats:
a) Una entitat i els seus socis o partícips.
b) Una entitat i els seus consellers o administradors, excepte en el corresponent a la retribució per l’exercici de les seves funcions.
c) Una entitat i els cònjuges o persones unides per relació de parentiu, en línia directa o col·lateral, per consanguinitat o afinitat fins al tercer grau dels socis o partícips, consellers o administradors.
d) Dos entitats que pertanyin a un grup.
e) Una entitat i els consellers o administradors d’un altre entitat, quan ambdues entitats pertanyin a un grup.
f) Una entitat i un altre entitat participada per la primera indirectament en, almenys, el 25 per cent del capital social o dels fons propis.
g) Dos entitats en les quals els mateixos socis, partícips o els seus cònjuges, o persones unides per relació de parentiu, en línia directa o col·lateral, per consanguinitat o afinitat fins al tercer grau, participen, directa o indirectament, en almenys, el 25 per cent del capital social o dels fons propis.
h) Una entitat resident en territori espanyol i els seus establiments permanents a l’estranger.
S’ha de tenir en compte que, en els supòsits on la vinculació es defineixi en funció de la relació dels socis o partícips amb l’entitat, la participació haurà de ser igual o superior al 25 per cent. A més, la menció dels administradors inclourà tant als de dret com als de fet.
Hi ha una excepció a tenir en compte: l’impost no aplica en aquells casos en el quals qui gaudeix de l’immoble sigui treballador de la societat no propietari, no soci, ni partícip.
Segons l’anterior, i amb independència de que la societat llogui altres immobles a tercers, aquells que estiguin cedits a vinculats, estarien sotmesos a l’impost.
A més a més, com ja s’ha esmentat, també s’inclouen com actius no productius aquells immobles que tot i estar llogats a persones no vinculades, no estiguin sotmesos a explotació comercial.
Curiosament -i això, com ara analitzarem, pot arribar a ser una llacuna molt important a l’hora d’interpretar bé la normativa-, la llei no determina a aquests efectes que s’ha d’entendre per activitat comercial.
Si optem per equiparar l’activitat comercial amb l’activitat econòmica, ja sabem com ha estat de conflictiu aquest assumpte. Recordem-ho breument:
- per una banda tenim la normativa, que en aplicació de l’article 5 de la Llei 27/2014, de 27 de novembre, de l’Impost sobre Societats (en endavant, LIS) regula que en el cas d’arrendament d’immobles s’entendrà que només existeix activitat econòmica quan per a la seva ordenació s’utilitzi, al menys, una persona empleada amb contracte laboral i a jornada completa.
- i per altra tenim la seva interpretació, que va des de:
- les resolucions del TEAC i les consultes vinculants de la DGT que assenyalen que la concurrència d’una persona contractada laboralment i a jornada completa amb l’objecte de que les activitats d’arrendament d’immobles tinguin la consideració d’activitat econòmica, no implica una presumpció iuris et de iure, sinó una presumpció iuris tantum de l’exercici de les referides activitats, doncs si no hi ha una càrrega de treball necessària i suficient per disposar d’un treballador, la seva concurrència es pot qualificar d’innecessària per l’obtenció dels ingressos.
És a dir, el TEAC configura el requisit de tenir al menys un treballador contractat vuit hores com un requisit mínim, tot i que no necessàriament suficient si s’acredita que la càrrega de treball que genera l’activitat no justifica tenir una persona contractada vuit hores, i que, per tant, només es tingui per complir la formalitat exigida per la llei (en aquest sentit, i entre d’altres, TEAC -03-12-2009 (RG 254/06), 17-03-2010 (RG 4559/2006), 28-05-2013 (RG 4909/2009) y 2-06-2015 (RG 6320/2011)- o DGT CV 2699/2013 i 3017/2016-.
- En canvi, altres resolucions també del TEAC, la DGT i certa Jurisprudència admeten la possibilitat fins i tot, que el personal empleat es tingui contractat de manera externa, per exemple, mitjançant la utilització d’un administrador de finques amb personal (en aquest sentit, i entre d’altres TEAC -28-05-13, DGT V339-15 y 3549-15, TSJ Murcia 10-03-16 y TS 2-02-12).
Aquesta ambigüitat, que ara encara hi ha a l’Impost de Societats, es traslladarà al nou impost català si en la redacció final no es posa remei.
Pel que fa a la base imposable del futur impost català, aquesta estarà constituïda per la suma de valors corresponents a tots el actius no productius, amb deducció de les càrregues i gravàmens de naturalesa real, quan disminueixin el valor del béns i drets subjectes i no exempts a l’impost.
Pel que fa a la valoració dels actius, la proposició de llei estableix l’aplicació d’unes regles específiques. Particularment, en el cas dels béns immobles i els drets que recauen sobre aquests, la valoració es computa de conformitat amb les regles de valoració de l’Impost sobre el Patrimoni.
A aquest efecte, ens hem de remetre a l’article 10 de la Llei 19/1991, de 6 de juny, de l’Impost sobre el Patrimoni (en endavant, LIP), el qual estableix que els béns de naturalesa urbana es computaran pel major valor dels tres següents:
- El valor cadastral
- El comprovat per l’Administració a efectes d’altres tributs
- El preu, contraprestació o valor d’adquisició
En relació a la deducció de les càrregues i gravàmens de naturalesa real que disminueixin el valor del bé, hem de tenir en compte que la llei fa referència a càrregues com els censos, les pensions o les servituds. Si bé les hipoteques o les penyores son càrregues reals de garantia, afecten el bé al pagament d’una quantitat (per exemple derivada d’un deute) però no minoren el seu valor real.
Per determinar la base és molt important saber que hi ha una exempció sobre la base imposable de 500.000 euros o, de 100.000 euros, en cas de que no s’incorpori cap bé immoble dins dels actius no productius.
Finalment, esmentar que el tipus impositiu establert és progressiu i va des del 0,25% fins l’1%, meritant-se en tot cas el 30 de juny de cada any.
Aquesta proposició de llei s’emmarca dins de la negociació pressupostària que estan duent a terme la CUP i Junts pel Sí pels pressupostos de la Generalitat de 2017, i la seva intenció és la tramitació al Parlament, paral·lelament a la tramitació dels comptes com una llei específica. Lecturas: 4.238
