Diferencies tributaries entre la comunitat autònoma de Madrid i de Catalunya.

Actualment, el mapa fiscal espanyol és molt dispar degut a que existeix una gran diferència de regulacions en determinats Impostos cedits a les CCAA que provoquen que els contribuents espanyols hagin de suportar una fiscalitat diferent depenent de la seva residència.

Per a visualitzar-ho millor, en aquest article exposarem les diferències existents entre la Comunitat Autònoma de Catalunya i la de Madrid en relació als tres Impostos cedits que tenen més incidència pels contribuents: l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, l’Impost sobre el Patrimoni i l’Impost sobre successions i donacions.

Impost sobre la Renda de les Persones Físiques

L’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques és un tribut de caràcter personal i directe, que grava la capacitat econòmica de les persones residents a Espanya. Aquest impost està cedit parcialment a les Comunitats Autònomes de l’Estat Espanyol i això  permet que les CCAA tinguin la capacitat normativa per regular les bonificacions, les deduccions i la tarifa autonòmica de l’Impost. Però realment quin impacte fiscal té aquesta capacitat normativa sobre els contribuents en seu de l’IRPF?

Al tractar-se d’un impost progressiu, implica que el tipus efectiu de l’impost augmenta a mesura que ho fa la capacitat econòmica del contribuent. En el cas de l’IRPF, aquest principi s’instrumenta mitjançant una tarifa creixent en funció de la renda, una sèrie d’elements estructurals (mínim personal i familiar i reduccions) que incideixen sobre la base liquidable, i unes deduccions (de la quota íntegra i líquida) que determinen la tributació per aquest Impost.

Aquest caràcter progressiu provoca que la quota a ingressar sigui més elevada si l’obligat tributari percep més rendiments. Conseqüentment, al tractar-se d’una Impost cedit, aquesta tarifa té un tram estatal igual per a tots els contribuents que oscil·la entre el 9,5% per les rendes més baixes i el 22,5% per les rendes més elevades i un tram autonòmic què cada Comunitat Autònoma a regulat amb llibertat sempre i quan es compleixi el principi de progressivitat.

L’Estat ha regulat la següent escala general de l’Impost:

Base LiquidableQuota ÍntegraEn endavant Base LiquidableTipus aplicable
0,000,0012.450,009,50
12.450,001.182,757.750,0012,00
20.200,002.112,7515.000,0015,00
35.200,004.362,7524.800,0018,50
60.000,008.950,75En endavant22,50

La gran diferència entre ambdues comunitats és la tarifa autonòmica regulada per cada una d’elles. Per una banda, Catalunya ha establert una escala autonòmica que oscil·la entre el 12% per les rendes més baixes i el 25,5% per les rendes més altes, tal com es pot observar en la següent taula:

Base LiquidableQuota íntegraEn endavant Base liquidableTipus impositiu
0,000,0017.707,2012 %
17.707,202.124,8615.300,0014 %
33.007,204.266,8620.400,0018,5 %
53.407,208.040,8666.593,0021,5 %
120.000,2022.358,3655.000,0023,5 %
175.000,2035.283,36En endavant25,5 %

Per l’altre banda, la Comunitat de Madrid ha establert una escala autonòmica que oscil·la entre el 9,50 % per les rendes més baixes i el 21% per les rendes més altes, tal com es pot observar en la següent taula:

Base LiquidableQuota íntegraEn endavant Base LiquidableTipus impositiu
0,000,0012.450,009,50 %
12.450,001.182,755.257,2011,20 %
17.707,201.771,5613.300,0013,30 %
33.007,203.806,4620.400,0017,90 %
53.407,207.458,06En endavant21,00 %

Això, provoca, entre d’altres efectes, que un contribuent que tingui la seva residència fiscal a Catalunya se li apliqui un tipus màxim del 48% i en canvi si té la seva residència a Madrid com a màxim se li apliqui un tipus del 43,5 %, és a dir, un 4,5% menys.

En conclusió s’observa que a Catalunya tant els contribuents que obtenen rendes baixes com els contribuents que obtenen rendes elevades hauran d’ingressar una import més elevat que els contribuents que tinguin la seva residència fiscal a Madrid. La diferència és més gran a les rendes més altes, on per exemple en una tributació al tipus marginal sobre 100.000 €, la diferència serà de 4.500 € de major cost fiscal a Catalunya.

L’Impost sobre Patrimoni:

El segon Impost que analitzarem i sobre el qual les CCAA tenen capacitat normativa és l’Impost sobre el Patrimoni.

En relació a aquest Impost, les CCAA tenen la capacitat per establir el mínim exempt, el tipus de gravamen, i les deduccions i bonificacions de la quota.

La gran diferència que es produeix en la regulació d’aquest Impost entre ambdues Comunitats Autònomes analitzades és que la Comunitat de Madrid manté una bonificació del 100% de la quota establerta a l’article 20 del Text Refós de les Disposicions Legals de la Comunitat de Madrid en matèria de tributs cedits per l’Estat, aprovat pel Decret Legislatiu 1/2010, de 21 d’Octubre i en canvi, a Catalunya aquesta bonificació no existeix.

Per tant, els contribuents que tinguin la residència fiscal a Madrid no hauran d’ingressar cap import en relació a l’Impost sobre el Patrimoni.

En canvi, els contribuents que tinguin la residència fiscal a Catalunya sí que hauran d’ingressar un import en el cas, tal i com exigeix l’article 37 de la Llei 19/1991, de 6 de juny, que la quota tributaria, determinada d’acord amb les normes reguladores d’aquest impost, i un cop aplicades les deduccions o les bonificacions que corresponguin, resulti a pagar.

Com el tipus marginal a Catalunya és el 2,75%, sobre un import d’un milió d’euros la diferència als tipus esmentat entre les dues Comunitats serà de 27.500 € a pagar de més a Catalunya.

L’Impost sobre Successions i Donacions:

En aquest últim apartat, analitzarem les diferències existents entre la regulació de l’Impost sobre Successions i Donacions a Catalunya i Madrid.

Al tractar-se d’un Impost cedit, les CCAA tenen la capacitat per regular les reduccions de la base imposable, la modificació de la tarifa de l’Impost, els coeficients multiplicadors i les deduccions i bonificacions de la quota.

En relació a l’Impost sobre Successions i Donacions, la gran diferència existent entre ambdues Comunitats és que a la Comunitat de Madrid s’ha establert una bonificació del 99% de la quota derivada d’adquisicions mortis causa i intervivos dels pares, fills, conjugues i parelles de fet del causant permeten que en molts dels casos els contribuents residents a Madrid hagin d’ingressar un import molt reduint i produint l’eliminació fàctica de l’Impost.

A Catalunya aquesta bonificació no s’ha establert ni per l’Impost sobre Successions ni per l’Impost sobre Donacions i únicament s’hi ha una sèrie de reduccions que fan minorar la base imposable de l’Impost (v.g. reduccions per adquisicions de participacions, reduccions per discapacitat, reduccions per parentiu, etc).

Així mateix, el legislador ha establert en relació a l’Impost sobre Successions un tipus  que oscil·la entre el 7% i el 32%.

Pel que fa a l’Impost sobre Donacions, el legislador ha establert una tipus general que oscil·la entre el 7% al 32% i una tipus reduït que oscil·la entre el 5% al 9% que únicament és aplicable als descendents menors de vint-i-un anys i als conjugues o parella estable, als fills, a la resta de descendents i ascendents directes.

Per tant, els contribuents residents a Madrid hauran d’ingressar una quota molta reduïda en relació a l’Impost sobre Successions i Donacions i en canvi els contribuents residents a Catalunya no es podran beneficiar d’aquesta bonificació del 99% de la quota tributaria i per tant hauran d’ingressar una quota més elevada.

La gran varietat de supòsits existents en funció del grau de parentiu, tipus de donació, patrimoni preexistent, … fa difícil establir un comparatiu senzill. Però aplicant els tipus marginals de l’Impost entre pares i fills tindríem que:

  • En successions el marginal català serà d’un 32% i a Madrid és d’un 34%, però que amb la bonificació del 99% acaba resultant una tributació de només el 0,34%.

Per visualitzar-ho més: si la xifra sobre la que fem el càlcul és de 1 milió d’euros, a Catalunya es pot tributar 320.000 € mentre que a Madrid serà de només 3.400 €.

  • En donacions, el marginal català seria (amb condicions) del 9% i a Madrid del 34%, però amb la mateixa bonificació del 99% abans esmentada que a la pràctica redueix el tipus al ja indicat 0,34%.

Fent el mateix exemple precedent, tenim que la tributació a Catalunya seria de 90.000 € mentre que a Madrid seria de 3.400 €.

Conclusions:

Com es pot observar en l’article, els contribuents que tinguin la seva residència a Catalunya hauran d’ingressar un import molt més elevat que els contribuents que tinguin la residència fiscal a Madrid.

Caldria buscar una justificació a aquesta situació. I en cas que no es trobi cap, possiblement, l’única opció racional, serà pensar que simplement és injusta i que cal adoptar mesures urgents per corregir aquest greuge sense sentit.

Salvador Balcells i Iranzo Soci Àrea Dret Tributari

Jaume Subirats Advocat Àrea Dret Tributari

Lecturas: 1.370