Resum Complet de les Principals Modificacions introduïdes recentment sobre la Normativa Catalana d’Equipaments Comercials i sobre la Llei de Comerç, Serveis i Fires de Catalunya.

El passat 31 de desembre es va publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la Llei 12/2025, de 29 de desembre, que té com a objectiu introduir diverses modificacions tant del Decret-llei 1/2009, d’Ordenació dels Equipaments Comercials, com de la Llei 18/2017, de Comerç, Serveis i Fires.

Aquesta Llei 12/2025 introdueix modificacions rellevants tant al règim de localització dels establiments comercials com al règim de l’ordenació comercial. 

A continuació, passem a relacionar les principals novetats:

1.- Es flexibilitzen els requisits de localització per a la implantació dels petits establiments comercials (de fins a 800 m² de superfície de venda):

• Es permet que els petits establiments comercials, en municipis amb una població igual o inferior a 5.000 habitants, es puguin implantar on el planejament urbanístic ho permeti, sense necessitat de que l’ús residencial sigui dominant.

• Es recull expressament que els petits establiments comercials, en municipis amb una població de més de 5.000 habitants o assimilables a aquests o que siguin capital de comarca, puguin implantar-se per via de la denominada “excepció de contigüitat” amb la trama urbana consolidada.

  I es preveu que aquesta implantació s’efectuï mitjançant un règim de Comunicació.

• S’habilita que els petits establiments comercials dedicats a la venda de proximitat de productes d’artesania o agroalimentaris, que compleixin determinades condicions, puguin implantar-se als àmbits permesos pel planejament urbanístic.

  Alhora, s’introdueix una definició del concepte “venda de proximitat”.

• S’elimina expressament la possibilitat de que els petits establiments comercials, per agregació, configurin un establiment mitjà on no és possible implantar aquesta categoria d’establiment.

2.- Es redueixen i simplifiquen els requisits per a l’aplicació de la denominada via de la “excepció de contigüitat” per a la implantació d’establiments comercials petits, mitjans, grans i grans territorials fora de la trama urbana consolidada, en els següents termes:

• S’elimina el requisit relatiu a que sigui justificada la localització de l’establiment fora de la trama urbana consolidada.

• Es considera suficient amb que l’establiment comercial tingui accés des del carrer perimetral a la TUC, sense necessitat de que aquest accés sigui el principal.

• Es suprimeix el requisit de que aquest carrer perimetral a la TUC hagi de donar continuïtat o complementar la xarxa viària principal del municipi i hagi de facilitar la connexió urbana per a vianants i bicicletes des de la zona residencial confrontant.

• En relació amb el requisit de que el planejament urbanístic ha d’admetre l’ús comercial amb caràcter dominant o principal en la parcel·la on es pretén implantar l’establiment comercial, es defineix quan es considera que l’ús comercial té dit caràcter dominant o principal: quan la superfície construïda de l’establiment comercial suposa, com a mínim, el 51% de l’edificabilitat neta de la parcel·la.

• Es suprimeix el requisit de que l’establiment comercial hagi de localitzar-se en una parcel·la aïllada. I s’elimina la definició de parcel·la aïllada que es recollia a la norma.

• Es flexibilitzen els requisits fins ara exigits en relació amb l’accessibilitat de l’establiment comercial en transport públic urbà i interurbà.

3.- Es reobre la possibilitat de que els municipis limítrofs que estiguin conurbats mitjançant àrees residencials o sistemes de comunicació que les vertebrin, puguin delimitar gràficament el perímetre corresponent a l’àmbit de la trama urbana consolidada supramunicipal conjuntament. En aquests supòsits, a efectes dels criteris de localització de l’article 9 del Decret-llei 1/2009, caldrà tenir en compte per a la totalitat de la trama urbana consolidada resultant el nombre d’habitants del municipi amb més població.

4.- En matèria de règim d’intervenció administrativa, s’introdueixen les següents novetats, amb la intenció de clarificar el règim de Comunicació:

• En els supòsits d’actuacions que es troben sotmeses al règim de Comunicació, es clarifica quan aquestes Comunicacions han d’anar adreçades a l’Ajuntament i quan han d’anar adreçades a la Direcció General de Comerç de la Generalitat de Catalunya, així com la via per la qual han de presentar-se. I s’especifiquen també els deures de transmissió d’aquestes Comunicacions entre ambdues Administracions Públiques.

• Es preveu que la implantació de petits establiments comercials per via de la denominada “excepció de contigüitat” amb la trama urbana consolidada es vehiculi mitjançant un règim de Comunicació, que ha de presentar-se davant de la Direcció General de Comerç de la Generalitat.

• Es modifica la documentació que ha d’acompanyar a aquestes Comunicacions, diferenciant-se quina és aquesta documentació segons el tipus de Comunicació de que es tracti.

• Es preveu que el Govern de la Generalitat, abans de l’1 de gener de 2027, ha d’haver completat el desenvolupament tecnològic que permeti la tramitació de les Comunicacions per mitjà del portal únic telemàtic per a les activitats econòmiques.

5.- S’introdueixen algunes mesures flexibilitzadores en la regulació dels horaris comercials:

• S’amplia la possibilitat de modificar puntualment l’horari comercial, en els supòsits d’esdeveniments comercials en horari nocturn (coneguts com a “tastos de nit” o “shopping night”), en els següents casos: (i) zones de gran afluència turística, (ii) mercats municipals, i (iii) altres establiments col·lectius; casos que fins ara quedaven exclosos de poder portar a terme aquest tipus d’activitat promocional.

• En matèria de determinació de municipis turístics a efectes d’horaris comercials, es suprimeix l’obligació de disposar d’un informe previ i preceptiu de la Direcció General de Turisme de la Generalitat de Catalunya per a resoldre la sol·licitud d’un Ajuntament d’acollir-se a la condició de municipi turístic a aquests efectes.

• A efectes d’evitar l’increment del malbaratament alimentari de productes peribles que es produeix quan coincideixen dos o més dies festius consecutius de tancament obligatori dels establiments comercials, es permet que les empreses que operin amb establiments comercials de venda personalitzada o en règim d’autoservei i que tinguin oferta orientada essencialment a productes de compra quotidiana i d’alimentació, puguin presentar fins a 3 dates alternatives que substitueixin les dates aprovades en el calendari de diumenges i dies festius amb apertura comercial autoritzada.

  Així mateix, amb la mateixa finalitat d’evitar l’increment del malbaratament alimentari, s’estipula que quan es produeixi la coincidència de dos o més dies festius consecutius, de caràcter general o local, els Ajuntaments han de realitzar els canvis necessaris amb l’objectiu d’establir l’apertura comercial en un dels dies festius consecutius.

6.- S’introdueixen diverses novetats en la regulació de les activitats de promoció de vendes (venda en rebaixes, venda en liquidació, venda de saldos, venda d’excedents i venda en oferta o promoció), a efectes d’intentar donar resposta a la necessitat d’unificar la regulació dels diferents tipus de promoció de vendes, donat que es constata que l’evolució del sector tendeix a oferir diverses activitats promocionals a la vegada.  Entre aquestes novetats, destaquem les següents:

• Es modifica la definició d’establiment especialitzat en la venda d’excedents (outlet), en el sentit de que ja no és necessari que aquests establiments es dediquin de forma exclusiva a la venda d’excedents de producció o de temporada, sinó que és suficient per a tenir aquesta consideració que es destinin a aquesta activitat de manera essencial.

• Es redueix de 9 a 6 mesos el temps en que les mercaderies han d’estar en stock abans de que es puguin vendre en un establiment especialitzat en la venda d’excedents (outlet) o en una zona d’un establiment dedicada a aquest tipus de venda.

  També es permet que els establiments de venda d’excedents puguin fer activitats de promoció per a donar sortida a la mercaderia.

• Es deroga també l’article 23.6 de la Llei 18/2017, que establia l’obligació de crear un registre d’empreses i establiments dedicats de forma exclusiva a la venda d’excedents de producció o temporada.

• També es recullen alguns canvis en la regulació de les vendes en oferta o promoció. A mode d’exemple, es revisa el concepte de “preu anterior a la promoció”, que passa a ser el preu més baix aplicat sobre productes o serveis idèntics en els 30 dies precedents a la promoció. I en el cas de reduccions successives i ininterrompudes del preu, s’estableix que els establiments poden indicar, addicionalment, com a preu anterior a l’oferta, el preu inicial del producte.

7.- Es recullen novetats en relació amb les empreses que es dediquen a la modalitat de venda de productes a distància, amb l’objecte de tractar de pal·liar les afectacions sobre el medi ambient i sobre l’entorn urbà que es posen de manifest amb motiu del lliurament dels productes als compradors:

• Es preveu que aquestes empreses, a més d’oferir la possibilitat de lliurar el producte a la direcció postal indicada en la compra, poden oferir la possibilitat de fer la recollida i retorn del producte a un establiment o punt de recollida físic, propi o de tercers, dins del perímetre de la trama urbana consolidada, o en centres logístics de microdistribució urbana.

• I es preveu que, als municipis rurals, els Ajuntaments puguin oferir el servei de recollida i retorn amb mitjans propis o aliens.

8.- En matèria de foment del model d’economia circular en l’activitat comercial, es preveu que les empreses han d’oferir l’opció d’utilitzar envasos reutilitzables i de fer la recollida i el retorn en punts de servei “clica-i-recull” en aplicació de la normativa en matèria d’envasos i de residus d’envasos, amb l’objectiu de garantir els sistemes de dipòsit, devolució i retorn d’envasos.

9.- Es modifica el règim d’intervenció administrativa, que afecta tant a les fires com a les fires mercat, amb la finalitat d’ajustar-lo als preceptes de la Llei 18/2020, de 28 de desembre, de Facilitació de l’Activitat Econòmica. D’aquesta manera, es generalitza el règim de comunicació prèvia i l’ús del portal únic per a les activitats econòmiques.

10.- S’intenta donar resposta a la petició de reconeixement dels establiments emblemàtics o històrics:

• S’elimina la definició de “comerç amb valor històric o establiment emblemàtic”, i en el seu lloc apareixen dues noves definicions diferenciades, en les que es distribueix i es modifica la definició inicial:

• • “Establiment emblemàtic o històric”: l’establiment comercial que ha adquirit una notorietat especial en el seu municipi o comarca per haver desenvolupat la seva activitat comercial durant més de 100 anys en un mateix local o lloc i que conserva elements patrimonials, tant mobles com immobles, vinculats a la seva activitat comercial, visibles al públic i, si s’escau, emparats per una figura de protecció patrimonial.
  • “Establiment singular”: l’establiment que, durant els darrers 20 anys, de manera continuada i en un mateix local o lloc, s’ha distingit o bé per la comercialització d’un producte local, especialment vinculat al municipi o la comarca, o bé per exercir un ofici singular, artesanal o de rellevància a l’entorn local.

• S’introdueix un mandat dirigit al Govern de la Generalitat per a que, a través del desenvolupament reglamentari d’aquesta nova Llei, les Administracions Públiques amb competències en matèria de comerç garanteixin el foment, la protecció i la continuïtat de l’activitat dels establiments emblemàtics o històrics, per mitjà de les actuacions següents:

1. 1. La creació d’un registre dels establiments emblemàtics o històrics.
   2. L’adopció de mesures en el marc de la normativa de patrimoni immaterial de caràcter cultural.
   3. L’adopció de mesures en relació amb les llicències d’activitats.
   4. L’aprovació de plans d’usos específics.
   5. L’adopció de les mesures urbanístiques que corresponguin.
   6. L’adopció de les mesures necessàries per a garantir la continuïtat d’aquests establiments.
   7. L’adopció de mesures de foment de la competitivitat que incloguin un tractament específic per a aquest tipus d’establiments.

11.- S’estableixen mesures de foment de l’activitat comercial en els municipis rurals, que s’hauran de fer efectives mitjançant polítiques orientades a: (i) garantir l’accés d’aquests municipis als serveis essencials de dinamització econòmica; (ii) millorar l’oferta de serveis bàsics; (iii) vetllar pel relleu generacional, la transmissió de negocis, la promoció del comerç local i la creació tant de nous establiments comercials com de nous comerços ambulants; (iv) donar suport a l’artesania; i (v) promoure una fiscalitat que afavoreixi la implantació d’aquestes activitats.

A aquest efecte, la Llei preveu la possibilitat d’elaborar Plans Estratègics d’àmbit territorial basats en la col·laboració entre els ajuntaments, la Direcció General de Comerç i les entitats supralocals.

12.- Es modifica el règim de prescripció d’infraccions lleus i molt greus, i de prescripció de sancions lleus, recollit fins ara a la Llei 18/2017, reduint-se els períodes de prescripció, donat que els previstos fins ara van ser declarats inconstitucionals.

13.- Es deroguen els articles 33 i 34 de la Llei 18/2017 que regulen la venda a pèrdua, que resultaven obsolets en l’actualitat, tenint en compte el marc normatiu europeu i la Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de data 19/10/2017 (Assumpte C-295/16, “Europamur Alimentació”), que va declarar que la normativa espanyola que prohibia de forma general la venda a pèrdua era contrària al Dret de la Unión Europea, i com a conseqüència de la qual l’Estat Espanyol va passar a prohibir la venda a pèrdua únicament en els supòsits en que aquesta es reputa deslleial.

 

Restem a la seva disposició per a resoldre els dubtes que se’ls pugui plantejar.