Sí, així ho ha manifestat el Tribunal Suprem en una sentència del 13 de desembre de 2018, en el cas d’una treballadora que pateix una caiguda en sortir de la feina durant el període de 15 minuts de descans per a prendre un cafè. Es considera l’existència d’accident laboral, ja que la sortida de la treballadora al carrer va estar vinculada amb la feina, equiparant el descans per al cafè al temps de treball.
Com ja sap tots els treballadors tenen dret a realitzar un descans quan la seva jornada supera les sis hores diàries. L’Estatut dels Treballadors fixa una pausa mínima de 15 minuts que l’empleat pot usar per al que vulgui: des de prendre un cafè a realitzar qualsevol tipus de tasca personal.
I què succeeix si en aquest temps tenim un accident?
La consideració d’accident laboral és font de conflictes en els tribunals a l’hora de delimitar en quins casos cal entendre que s’ha de considerar que l’accident sofert pel treballador ha de ser considerat o no com a tal, ja que la normativa no és prou clara sobre aquest tema.
La dificultat rau a determinar quan es tracta d’una simple pausa en la jornada i quan és temps d’oci o descans del treballador.
Doncs bé, en una sentència recent sentència de 13 de desembre de 2018, el Tribunal Suprem s’ha pronunciat sobre la determinació de la contingència de la incapacitat temporal (IT), com a accident de treball o no, soferta per una treballadora que pateix una caiguda amb un cop al colze sortint de la feina durant el descans de 15 minuts per a prendre cafè.
El Tribunal Suprem ratifica la sentència dictada en el seu moment pel Tribunal Superior de Justícia del País Basc, en la qual determina que sí que constitueix accident laboral el sofert per una empleada que, durant la pausa del cafè (coneguda com a pausa per a l’entrepà), va sofrir una caiguda quan sortia del centre de treball
En contra, la mútua reclamant sosté que la situació d’IT en què va romandre la treballadora per la lesió soferta no deriva d’accident laboral, tenint en compte que els fets van succeir a la via pública, això és, fora del lloc del treball, no van constituir un accident “in itinere”. Per a la mútua la consideració del període de descans en la jornada com a temps de treball pel conveni col·lectiu ho és a efectes laborals però no de la Seguretat Social, i els pactes en el conveni beneficien i vinculen a les parts integrants en el seu àmbit funcional, però no pot perjudicar un tercer, en aquest cas la mútua asseguradora, que és aliena al conveni.
Per al Tribunal Suprem la treballadora es va accidentar quan va sortir de l’empresa dirigint-se a prendre un cafè dins del temps legalment previst com de treball de 15 minuts per tractar-se de jornada superior a sis hores, habitualment utilitzat per a una pausa per a “prendre cafè”, com a activitat habitual, social i normal en el món laboral, ara bé, el treball és la condició sense la qual no s’hagués produït l’esdeveniment. El nexe de causalitat mai s’ha trencat, perquè la pausa era necessària, i la utilització dels 15 minuts per part de la treballadora es va produir amb criteris de total normalitat.
Per tant, el Tribunal Suprem desestima el recurs de la mútua, i es pronuncia en aquest cas assenyalant que la caiguda fora del centre de treball durant la pausa per a «prendre cafè» és accident laboral.
Aquesta sentència es pot extrapolar a la resta de situacions en les quals existeixen certs dubtes sobre si ens trobem o no davant un accident laboral. Si a la pregunta de si l’accident hauria ocorregut en cas de no realitzar les seves funcions laborals obtenim una resposta negativa, possiblement ens trobem davant un accident laboral.
Sens dubte, que un accident sofert per un treballador sigui qualificat de laboral o no, és de caràcter essencial des de diversos punts de vista, dels quals principalment podem nomenar els següents:
- Serà determinant de cara al càlcul de les quanties de les prestacions que percebrà el treballador durant la baixa com a conseqüència de l’accident, i seran més elevades si és qualificat de laboral.
- El càlcul de possibles prestacions futures en cas que l’accident sigui l’origen d’algun tipus d’invalidesa, i seran més elevades en cas que sigui laboral.
- Responsabilitat en el pagament d’aquestes prestacions per parts de l’empresa, així com de possibles multes, recàrrecs o infraccions si es considera que no va adoptar totes les mesures preventives possibles.
Finalment, volem recordar-los que la Llei de reformes urgents del treball autònom, que va entrar en vigor el 25 d’octubre de 2017, reconeix per primera vegada l’accident in itinere per als autònoms. Fins ara, la Llei general de la Seguretat Social no contemplava aquesta possibilitat, a la qual ja es poden acollir els inscrits en el RETA. S’entén com a lloc de treball aquell en el qual l’autònom exerceixi habitualment la seva activitat, sempre que no coincideixi amb el seu domicili i es correspongui amb el declarat afecte a l’activitat econòmica.
Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquest tema.
Lecturas: 796
