La conveniència de garantir el trànsit generacional a les empreses familiars

Un dels problemes més importants que tenen totes les empreses familiars és assegurar la seva continuïtat quan els socis fundadors de la mateixa consideren que han de donar el relleu a la següent generació.

La dificultat que això comporta, unit al fet de que el/els fundador/s no troben mai el moment per abordar aquesta situació provoca que, moltes vegades, el trànsit generacional es faci d’una manera insatisfactòria per les parts (primera i següents generacions) i ho pateixi la pròpia empresa o Grup Empresarial (ja sigui en forma d’insatisfacció del personal de la Companya, falta de lideratge clar, o falta d’objectius o de visió empresarial a mig termini).

Per evitar, o almenys, mitigar aquestes situacions, és molt aconsellable que els membres de la primera generació estiguin assessorats, en tot aquest procés, per un equip d’especialistes en empreses familiars que puguin donar-los el seu consell i la seva experiència prèvia en molts casos semblants en aquests tipus de companyies que pugui facilitar als fundadors la transmissió del seu coneixement, de les seves funcions i de les seves voluntats a la següent generació. Únicament amb aquest procés, organitzat i tutelat per un consultor/advocat extern independent es pot garantir, en la mesura del possible, que el trànsit generacional sigui el menys traumàtic possible.

Dins d’aquest procés, és molt habitual que es tractin, de forma simultània o paral·lela, la confecció dels següents documents que donin una estabilitat a l’empresa familiar a llarg termini:

1.- Acords de Socis i/o un Protocol Familiar. La diferència en la denominació d’ambdós documents deriva en funció de si els socis de l’empresa familiar són, entre ells, familiars, o si no hi ha cap mena de parentiu. El contingut del document és bastant similar i pretén adaptar aspectes essencials que permetin la continuïtat de l’empresa familiar i que la Família consideri a l’empresa com un element bàsic i no com “alguna cosa aliena a la pròpia família”.

El Protocol Familiar no s’improvisa ni s’imposa. Això seria un error. El Protocol s’ha de configurar partint de reunions individuals i conjuntes amb tots els membres de la Família (treballin o no a l’Empresa; i siguin o no accionistes – ho seran en un futur, segurament), i ha de regular, entre altres, els següents aspectes:

– Els valors empresarials, professionals i personals de la Família.

– La relació entre la Família i l’empresa (entre d’altres, les regles per a la possible incorporació – o no- de familiars a l’empresa; criteris d’elecció, retribució, posicionament dins de l’empresa, evolució professional, sortida, jubilació; regles de no competència i exclusivitat, utilització o no de la marca de l’empresa per a ús particular i/o familiar…).

– La propietat de l’Empresa Familiar i les regles de transmissió de la mateixa (transmissions lliures i no lliures de les accions/participacions socials de l’Empresa, drets d’adquisició preferent o de tanteig, drets de retracte, posicionament davant els parents polítics -cònjuges, parelles de fet….-, possibilitat o no de transmetre l’usdefruit sobre les accions…; regles de transmissió mortis causa de les accions així com de possibles donacions o liberalitats en relació a les mateixes). També es pot regular en relació als sistemes matrimonials dels membres de la Família que siguin socis de l’Empresa Familiar.

– La regulació dels òrgans de govern i de gestió de la Companyia. En aquest apartat és essencial establir clarament les regles de funcionament tant de la Junta de Socis (majories, forma de convocatòria, dret d’assistència…), com de l’òrgan d’administració, sigui o no col·legiat (entre altres, forma de presa de decisions, sistemes de retribució, duració, incompatibilitats, dedicació, funcions, àmbits d’actuació, càrrecs….).

– També és possible crear un Consell de Família si per la tipologia d’empresa o per la tipologia dels Familiars o branques familiars això és convenient.

– Regles de distribució de dividends mínims anuals, prestacions accessòries u obligacions dels socis/familiars vers l’Empresa Familiar (per exemple compromís de no pignoració de les accions/participacions en garantia d’obligacions de tercers….)

– Regles de solució de disputes familiars….

– Sistema i processos per a la necessària revisió/adaptació del protocol cada cert temps en funció de l’evolució de l’Empresa i de la Família.

2.- La necessària adaptació, dins del que permeti la normativa andorrana, dels estatuts socials de la societat capçalera, o holding de l’Empresa Familiar, a tots els acords indicats en el punt 1, sempre que la Família estigui d’acord en plasmar-ho. Això reforça el caràcter contractual i vinculant del “Protocol Familiar” com un veritable contracte entre els membres familiars.

3.- La conveniència d’adequar les disposicions testamentàries dels membres de la primera generació o propietaris actuals de l’Empresa Familiar a allò que disposa el Protocol Familiar i els estatuts de la Companyia, de forma que s’evitin, en la mesura del possible, contradiccions entre els testaments i allò acordat per la família. Els testaments permeten recollir la darrera voluntat de les persones tant en relació amb el seu “patrimoni particular” com amb relació al seu “patrimoni empresarial”, així com altres figures (en funció de la situació personal de cadascun) com els tutors dels seus fills menors d’edat, el marmessor o marmessors, condicions, càrregues o terminis als hereus, ….

Els articles 10 i 11 del Decret Legislatiu de 26 de febrer de 2014 aprovat pel Govern d’Andorra dona cobertura legal tant al protocol familiar com als pactes parasocials reconeixent, entre altres aspectes, que (i) el protocol familiar té la consideració de pacte parasocial entre els seus membres, que (ii) el seu abast no tindrà cap més limitació que les que es derivin de la legislació vigent; i (iii) que els pactes parasocials tenen com “finalitat completar, concretar o modificar, en les seves relacions internes, les regles legals i estatutàries que la regeixin (una Societat)”.

Per tot això, i reconeixent la normativa mercantil andorrana la legalitat, vinculació i obligatorietat dels protocols familiars i dels pactes parasocials, les famílies empresarials andorranes tenen davant seu el repte d’instrumentalitzar els documents contractuals, mercantils i civils abans indicats per tal d’assegurar la seva continuïtat més enllà de la generació dels fundadors. La nostra experiència, al llarg de molts anys, en aquest tipus d’assessorament pot ajudar-los en aquest camí.

Lecturas: 361