L’informem d’una qüestió que pot ser rellevant per a la planificació de les vacances i l’aplicació dels calendaris laborals en les empreses.
Quan un dia festiu coincideix amb les vacances d’un treballador, pot sorgir el dubte de si aquesta festivitat s’ha de descomptar del període de vacances o si correspon reconèixer un dia addicional de descans. Encara que les vacances i els festius laborals responen a finalitats diferents, la seva coincidència no determina necessàriament el dret a gaudir d’un altre dia lliure. Per a resoldre aquesta qüestió és fonamental conèixer com estableix el conveni col·lectiu la durada i el còmput de les vacances.
L’Audiència Nacional, en la seva Sentència 147/2026, de 16 de setembre, ha examinat aquesta problemàtica en el sector de contact center i ha considerat que, quan el conveni reconeix vacances en dies naturals i es respecten els mínims legalment establerts, la coincidència amb un festiu no dona lloc, per si mateixa, a un descans addicional.
1. Com han de computar-se les vacances anuals
L’article 38 de l’Estatut dels Treballadors estableix que les vacances anuals retribuïdes tindran la durada prevista en el conveni col·lectiu o en el contracte individual, sense que puguin ser inferiors a trenta dies naturals.
A partir d’aquest mínim legal, la negociació col·lectiva pot establir una durada superior o regular el gaudi de les vacances mitjançant dies naturals, laborables o hàbils, sempre que es respectin els drets mínims reconeguts als treballadors.
La diferència entre aquestes modalitats té conseqüències pràctiques importants.
Quan les vacances es fixen en dies naturals, el període comprèn tots els dies consecutius inclosos entre el seu inici i finalització. Per tant, es computen tant les jornades en les quals habitualment existiria obligació de treballar com els dissabtes, diumenges i festius que formin part d’aquest període.
En canvi, quan el conveni estableix vacances en dies laborables, el seu còmput s’ha de fer atesos els dies que tinguin aquesta consideració conforme a la regulació aplicable i a la distribució de la jornada del treballador.
Aquesta distinció explica que una mateixa festivitat pugui tenir conseqüències diferents segons el conveni col·lectiu que sigui d’aplicació.
2. Què succeeix quan un festiu coincideix amb les vacances
L’article 37.2 de l’Estatut dels Treballadors reconeix el caràcter retribuït i no recuperable de les festes laborals, mentre que l’article 38 regula el dret a les vacances anuals.
Es tracta de drets diferenciats, encara que aquesta circumstància no suposa que sempre s’hagin de gaudir en dates distintes.
La coincidència d’un festiu amb les vacances cal examinar-la tenint en compte la regulació convencional, la durada del descans anual i la forma en què s’han establert els períodes de gaudi.
Quan les vacances es reconeixen en dies naturals, els festius compresos dins del període acordat formen part, en principi, del seu còmput. En aquestes situacions, l’existència d’una festivitat no genera automàticament el dret a prolongar les vacances.
La qüestió pot ser distinta quan el conveni col·lectiu conté previsions específiques sobre l’exclusió de festius, estableix el descans en dies laborables o reconeix expressament determinades compensacions.
Per tant, no hi ha una solució única que es pugui traslladar de manera automàtica a totes les empreses i sectors d’activitat.
3. La importància del que s’estableix en el conveni col·lectiu
Els convenis col·lectius exerceixen un paper essencial en la determinació de la durada de les vacances i de les seves condicions de gaudi. La negociació col·lectiva pot millorar els mínims previstos legalment, ampliar el nombre de dies de descans i introduir regles específiques sobre el fraccionament de les vacances, la seva data d’inici o el tractament de determinades festivitats.
Per aquesta raó, la interpretació de les clàusules convencionals ha d’atendre tant la seva redacció com al conjunt de les disposicions que regulen les vacances.
Si un conveni diferencia expressament entre dies naturals i dies laborables per regular diferents modalitats de descans, aquesta distinció s’ha de tenir en compte en determinar l’abast dels drets reconeguts.
No és adequat aplicar indistintament tots dos conceptes ni combinar parcialment diferents previsions convencionals per a obtenir un resultat que no es correspon amb el règim pactat.
La jurisprudència recorda que els convenis cal interpretar-los de manera conjunta, respectant el sentit de les seves clàusules i la finalitat dels acords assolits pels qui van participar en la seva negociació.
4. L’Audiència Nacional rebutja la compensació automàtica dels festius en vacances
La Sentència de l’Audiència Nacional, sala social, núm. 147/2026, de 16 de setembre de 2026, dictada en el procediment de conflicte col·lectiu 232/2026, ha analitzat aquesta qüestió en relació amb el III Conveni col·lectiu estatal del sector de contact center.
El sindicat UGT sol·licitava que es reconegués el dret dels treballadors a gaudir d’un dia addicional de descans quan una festivitat laboral coincidís amb el seu període de vacances i, en cas que no les gaudís, aquest festiu els hagués correspost conforme al seu calendari laboral.
El conveni sectorial estableix una durada de trenta-dos dies naturals de vacances anuals, superant el mínim de trenta dies previst en l’Estatut dels Treballadors.
A més, conté determinades previsions sobre el fraccionament de les vacances i permet gaudir de quatre dies solts en dies laborables, de comú acord entre l’empresa i el treballador.
L’Audiència Nacional considera rellevant aquesta diferenciació, ja que les parts negociadores van utilitzar expressament el concepte de dies laborables quan van voler referir-se a aquesta modalitat de gaudi.
En conseqüència, la Sala entén que els trenta-dos dies naturals reconeguts en el conveni inclouen els dies festius compresos dins del període de vacances, sense que sigui procedent afegir automàticament un descans compensatori.
La sentència també assenyala que aquesta regulació respecta els mínims establerts per l’Estatut dels Treballadors i per les disposicions internacionals i europees sobre vacances anuals.
Per això, desestima la demanda sindical i rebutja la pretensió de reconèixer un dia addicional de vacances per cada festiu coincident.
5. Els límits establerts per la normativa nacional i internacional
La regulació de les vacances ha de respectar els drets mínims reconeguts tant en la legislació espanyola com en les normes internacionals i europees aplicables.
L’article 38.1 de l’Estatut dels Treballadors garanteix una durada mínima de trenta dies naturals de vacances anuals retribuïdes.
Per part seva, l’article 7 de la Directiva 2003/88/CE reconeix un període mínim de quatre setmanes de vacances anuals retribuïdes, mentre que el Conveni 132 de l’Organització Internacional del Treball contempla, en l’article 3.3, un mínim de tres setmanes laborables.
L’article 6 d’aquest últim conveni estableix determinades regles sobre el còmput dels dies festius en relació amb el període mínim de vacances reconegut internacionalment.
L’Audiència Nacional interpreta que aquesta previsió no permet deduir, per si sola, un dret general a gaudir d’un dia addicional quan una festivitat coincideix amb les vacances anuals regulades en el conveni examinat.
La Sala considera que el descans previst en el sector de contact center compleix els mínims establerts per la normativa estatal, internacional i europea, sense que d’aquestes disposicions resulti la compensació addicional sol·licitada.
També recorda que la Directiva 2003/88/CE regula el dret a les vacances anuals, però no estableix un règim específic de compensació dels festius estatals que coincideixin amb elles.
6. No és el mateix un festiu inclòs en les vacances que un de posterior a la seva finalització
Una qüestió que cal distingir és la coincidència d’un festiu dins del període de vacances i l’existència d’una festivitat immediatament posterior a les dates acordades.
En el primer supòsit, si les vacances s’estableixen en dies naturals, el festiu pot formar part dels dies computats com a descans de vacances.
No obstant això, quan una festivitat queda fora del període de vacances prèviament fixat, no es pot afegir automàticament als dies consumits.
Aquesta diferència ha estat reconeguda per la jurisprudència, que distingeix entre els festius compresos dins del descans anual i aquells que es produeixen una vegada finalitzat el període acordat.
En la sentència de setembre de 2026, l’Audiència Nacional recorda un altre pronunciament relatiu a la imputació indeguda de dies festius posteriors a les vacances fraccionades, en considerar que es tractava d’una situació diferent.
Per tant, la determinació exacta de les dates d’inici i finalització té especial importància per a evitar errors en el còmput dels dies gaudits.
7. La fixació de les vacances i l’acord entre empresa i treballador
L’article 38.2 de l’Estatut dels Treballadors estableix que el període o períodes de gaudi de les vacances s’han de fixar de comú acord entre l’empresa i el treballador, conforme a les previsions del conveni col·lectiu sobre planificació anual.
Així mateix, el calendari de vacances s’ha d’establir en cada empresa i els treballadors han de conèixer les dates que els corresponguin amb una antelació mínima de dos mesos.
Aquestes regles adquireixen rellevància quan les vacances coincideixen amb dies festius, ja que permeten conèixer anticipadament la distribució del descans i les dates compreses dins del període acordat.
L’Audiència Nacional considera que la fixació de les vacances mitjançant acord contribueix a explicar les diferències que es poden produir entre treballadors els períodes de vacances dels quals inclouen diferents nombres de festius.
Per aquesta raó, la mera existència d’una diferència en la coincidència de dies festius no implica necessàriament que s’hagi de reconèixer una compensació addicional.
En qualsevol cas, les condicions de gaudi han de respectar les previsions convencionals i els drets legalment reconeguts.
8. Recomanacions per a les empreses
- La correcta gestió de les vacances exigeix comprovar prèviament les condicions establertes en el conveni col·lectiu i aplicar-les de manera coherent amb la distribució de la jornada laboral.
- És especialment important distingir entre vacances reconegudes en dies naturals i vacances expressades en dies laborables, com també identificar les possibles regles especials sobre el fraccionament i la data d’inici del descans.
- També convé verificar que els períodes de vacances es troben degudament acordats i comunicats, que es respecten els terminis de preavís i que els sistemes de gestió de personal reflecteixen correctament els dies gaudits.
- En aquelles empreses que desenvolupen la seva activitat durant caps de setmana o festius, la distribució de torns pot fer necessari un examen més detallat de les previsions convencionals, especialment quan existeixen diferents calendaris de treball.
- D’altra banda, els acords col·lectius o individuals que reconeguin condicions més favorables s’hauran de tenir en compte en determinar els drets corresponents.
Per a les empreses, la principal conseqüència pràctica consisteix en la necessitat de revisar les condicions de gaudi i evitar interpretacions que no s’ajustin al règim convencional aplicable.
Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquesta qüestió.
