S’ha publicat al BOE el Reial decret llei 9/2020 que inclou una sèrie de mesures complementàries al Reial decret llei 8/2020, en el qual es regula la tramitació de les sol·licituds de prestació per desocupació, el control dels ERTO o la interrupció del còmput dels contractes temporals.
Com ja l’hem estat informant, el passat 14 de març, el Consell de Ministres va acordar declarar l’estat d’alarma, en virtut del Reial Decret 463/2020, de 14 de març, amb motiu de la crisi sanitària originada per la pandèmia de la COVID -19, que posteriorment ha estat prorrogada per la Resolució de 25 de març de 2020, del Congrés dels Diputats fins a les 00.00 hores del dia 12 d’abril de 2020.
Posteriorment, amb data 17 de març, el Consell de Ministres va aprovar el Reial decret llei 8/2020, de 17 de març, de mesures urgents extraordinàries per fer front a l’impacte econòmic i social de la COVID-19, per tal d’arbitrar un conjunt de mesures que permetessin pal·liar, en certa mesura, la crisi sanitària, econòmica i social generada per la pandèmia de la COVID-19.
Entre les mesures contemplades, es recollia la flexibilització dels expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO), tant per causa de força major, com en el supòsit dels derivats de causes econòmiques, tècniques, organitzatives i de producció.
No obstant això, el notablement estancament que està registrant el nostre mercat laboral, unit a l’important volum d’ERTO presentats, des de la declaració de l’estat d’alarma, posen en relleu la necessitat d’arbitrar noves mesures i instruments que contribueixin a pal·liar els efectes d’aquesta crisi sanitària sobre els treballadors.
La complexitat de la seva construcció i la reacció que s’està tenint des de les empreses sembla requerir un canvi constant de les normes. Un exemple clar és la saturació del SEPE que ha estat resolta mitjançant la imposició a les empreses de sol·licitar la desocupació en cas dels ERTOs. Al seu torn, l’increment d’extincions de contractes temporals ha portat al Govern a imposar una extensió de la seva durada, així com, a considerar no justificats els acomiadaments realitzats amb base a la COVID19.
També el fet que, davant l’allau d’ERTOs, el Govern es vegi incapaç de revisar-los tots a temps per autoritzar-los o no, ha portat a establir una disposició contemplant possibles sancions per a aquells ERTOs, que tot i haver estat autoritzats expressament o, més probablement, per silenci administratiu, continguin irregularitats o il·legalitat o fins i tot simplement que no estiguin prou justificades. La conseqüència, a més de la sanció, implicaria tornar el percebut pel treballador.
Per aquests motius, s’ha publicat al BOE del 28 de març, el Reial decret llei 9/2020 que inclou una sèrie de mesures complementàries al Reial decret llei 8/2020, en el qual es regula la tramitació de les sol·licituds de prestació per desocupació, el control dels ERTO o la interrupció del còmput dels contractes temporals.
A continuació li expliquem de manera resumida detingudament les mesures previstes en aquesta normativa, que va entrar en vigor el mateix dia de la seva publicació al BOE i que manté la seva vigència durant l’estat d’alarma decretat pel Reial Decret 463/2020 i les seves possibles pròrrogues.
1. LÍMITS A L’ACOMIADAMENT I A L’EXTINCIÓ DELS CONTRACTES TEMPORALS
S’estableix que la força major i les causes econòmiques, tècniques, organitzatives i de força major i les causes econòmiques, tècniques, organitzatives i de producció en què s’emparen els ERTO que preveuen els articles 22 i 23 de Reial decret llei 8/2020, derivats de la COVID-19, no es podran entendre com a justificatives de l’extinció del contracte de treball ni de l’acomiadament.
Atenció. Ni la força major ni les causes econòmiques, tècniques, organitzatives ni de producció relacionades amb el coronavirus podran ser justificatives d’un acomiadament ni de l’extinció d’un contracte temporal.
Sobre aquesta disposició s’han de fer les següents apreciacions:
- Aquesta mesura només afectarà els acomiadaments i extincions realitzades des del 28 de març de 2020 fins a la finalització de l’estat d’alarma o les seves possibles pròrrogues. Per tant, els acomiadaments o extincions realitzats amb anterioritat a aquesta data no li és aplicable aquesta normativa.
- Els acomiadaments o extincions relacionats amb la COVID-19 realitzats durant el període de vigència d’aquesta disposició es consideraran no justificats. Això vol dir, conforme a abundant jurisprudència, que tindran com a conseqüència la indemnització corresponent a la improcedència. És constant en la doctrina judicial el criteri que sosté que la nul·litat queda reservada per a aquells supòsits en què el legislador així ho estableix expressament. Atès que en aquest cas no s’ha contemplat la nul·litat expressament s’haurà de qualificar d’improcedent. Fins i tot en aquells casos en què fraudulentament s’exposi un motiu d’acomiadament diferent de la COVID-19 i en seu judicial s’aconsegueixi demostrar-ne la connexió la conseqüència serà la improcedència.
- Es podrà seguir acomiadant i extingint contractes -no inclosos en un ERTO- per la resta de causes inclosa la finalització regular del contracte temporal-finalització de l’obra, finalització de la interinitat, termini finalitzat del contracte eventual, acomiadament disciplinari, acomiadament objectiu per ineptitud sobrevinguda, acomiadaments objectius per causes no relacionades amb la COVID-19, etc.
2. NOVETATS SOBRE ELS ERTOs
2.1 Mesures per agilitzar la tramitació i abonament de prestacions per desocupació
Aquestes mesures persegueixes oferir una solució a les diferents eventualitats que, en l’àmbit de la tramitació, s’estan suscitant tant per a l’entitat gestora de les prestacions d’atur, com per a les autoritats laborals, amb motiu de l’increment dels ERTO sol·licitats i comunicats per les empreses. De fet, el Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE) ja estava fent indicacions al respecte, facilitant la realització dels tràmits per al reconeixement de la prestació contributiva per desocupació dels afectats per ERTO basats en força major o per causa econòmica, tècnica, organitzativa i de producció, el procediment queda ara establert així::
- S’iniciarà mitjançant una sol·licitud col·lectiva presentada per l’empresa davant l’entitat gestora de les prestacions per desocupació, actuant en representació d’aquelles.
- Aquesta sol·licitud s’ha d’emplenar en el model proporcionat per l’entitat gestora de les prestacions per desocupació i s’inclourà en una comunicació que recollirà, de forma individualitzada per a cada un dels centres de treball afectats, la següent informació:
– Nom o raó social de l’empresa, domicili, número d’identificació fiscal i codi de compte de cotització a la Seguretat Social a què figuren adscrits els treballadors dels quals se sol·licitin les suspensions o reduccions de jornada.
– Nom i cognoms, número d’identificació fiscal, telèfon i adreça de correu electrònic de representant legal de l’empresa.
– Nombre d’expedient assignat per l’autoritat laboral.
– Especificació de les mesures a adoptar, així com de la data d’inici en què cadascun dels treballadors en va quedar afectat.
– En el supòsit de reducció de la jornada, determinació del percentatge de disminució temporal, computada sobre la base diària, setmanal, mensual o anual.
– A l’efecte d’acreditar la representació dels treballadors, una declaració responsable en la qual hi haurà de constar que se n’ha obtingut l’autorització per a la seva presentació.
– La informació complementària que, si s’escau, es determini per resolució de la Direcció General del Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE).
- L’empresa ha de comunicar les variacions que es produeixin en les dades d’aquesta comunicació inicial, i en tot cas quan es refereixin a la finalització de l’aplicació de la mesura.
- L’empresa haurà de remetre la comunicació, per mitjans electrònics i en la forma que estableixi el SEPE, en el termini de 5 dies des de la sol·licitud de l’ERTO per força major o des de la data en què l’empresa notifiqui a l’autoritat laboral competent la seva decisió en el cas de ERTO per causes econòmiques, tècniques, organitzatives i de producció.
Per als casos en què la sol·licitud s’hagués produït abans del 28 de març de 2020, el termini de 5 dies es començarà a computar des d’aquesta data.
- La no transmissió de la comunicació es considerarà infracció greu.
El que estableix anteriorment s’entén sense perjudici de la remissió per part de l’autoritat laboral a l’entitat gestora de les prestacions de les seves resolucions i de les comunicacions finals de les empreses en relació, respectivament, amb els ERTO (arts. 22 i 23 RDL 8 / 2020).
Atenció. La data d’efectes de la situació legal de desocupació serà:
- En els supòsits de força major, la data i el fet causant.
- En els supòsits de causes ETOP, la mateixa en què l’empresa comuniqui a l’autoritat laboral la decisió adoptada o una posterior a aquesta.
Tant la causa com la data d’efectes de la situació legal de desocupació han de figurar, en tot cas, en el certificat d’empresa, que es considerarà document vàlid per a la seva acreditació.
2.2. Interrupció del còmput de la durada màxima dels contractes temporals:
La suspensió dels contractes temporals, inclosos els formatius, de relleu i interinitat, per les causes dels ERTO derivats de la COVID-19 suposarà la interrupció del còmput, tant de la durada d’aquests contractes, com dels períodes de referència equivalents al període suspès.
2.3 Limitació de la durada dels ERTO derivats de la COVID-19 per força major
No es pot estendre més enllà del període en què es mantingui la situació extraordinària derivada de la COVID-19 i s’entén, per tant, que la durada màxima serà la de l’estat d’alarma decretat pel Reial decret 463/2020 i les seves possibles pròrrogues (tant en cas de resolució expressa, com de silenci administratiu i amb independència del contingut de la sol·licitud empresarial concreta).
Atenció. S’aclareix que el límit temporal de les resolucions tàcites recaigudes en els ERTO per força major –silenci positiu-, no pot suposar una durada màxima diferent de la que és aplicable a les resolucions expresses, per tant, en ambdós casos i amb independència del contingut de la sol·licitud empresarial concreta, la seva durada màxima serà la de l’estat d’alarma i possibles pròrrogues.
És a dir, tots els ERTOs per força major de l’art. 22 del RDL 8/2020 finalitzen amb la conclusió l’estat d’alarma. És a dir, amb independència del temps establert en la sol·licitud i tot i que hagi estat aprovada per l’autoritat laboral competent la normativa estableix que tots i cadascun d’aquests ERTOs finalitzaran amb l’aixecament de l’estat d’alarma, pròrrogues incloses. Aquesta normativa respon a la impossibilitat de les autoritats de revisar tots i cadascun dels expedients per saber si són proporcionats o no. D’aquesta manera, tots finalitzaran aquest dia i aquelles empreses que creguin que necessiten una ampliació del termini per alguns dels seus treballadors n’hauran de sol·licitar un de nou o sol·licitar una pròrroga a partir de l’aixecament de l’estat d’alarma.
3. RÈGIM SANCIONADOR I REINTEGRAMENT DE PRESTACIONS INDEGUDES
Es sancionaran les sol·licituds presentades per l’empresa que continguessin falsedats o incorreccions així com les conductes consistents en sol·licitar mesures, en relació a l’ocupació, que no resultessin necessàries o no tinguessin connexió suficient amb la causa que les origina i que donen lloc a la generació o percepció de prestacions indegudes. El reconeixement indegut de prestacions al treballador per causa no imputable ell, com a conseqüència d’algun dels incompliments anteriors, donarà lloc a la revisió d’ofici de l’acte de reconeixement d’aquestes prestacions.
En aquests supòsits, i sense perjudici de la responsabilitat administrativa o penal que legalment correspongui, l’empresa haurà d’ingressar a l’entitat gestora les quantitats percebudes pel treballador, deduint dels salaris deixats de percebre que haguessin correspost, amb el límit de la suma d’aquests salaris.
Quan l’entitat gestora de les prestacions per desocupació apreciï indicis de frau per a l’obtenció de les prestacions per desocupació, ho ha de comunicar a la Inspecció de Treball i Seguretat Social qui, per la seva banda, inclourà, entre els seus plans d’actuació, la comprovació de l’existència de les causes al·legades en les sol·licituds i comunicacions d’expedients temporals de regulació d’ocupació basats en la COVID-19.
Atenció. La Inspecció de Treball i Seguretat Social, en col·laboració amb l’Agència Estatal d’Administració Tributària i les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat, inclourà, entre els seus plans d’actuació, la comprovació de l’existència de les causes al·legades en les sol·licituds i comunicacions d’expedients temporals de regulació d’ocupació (ERTO) per força major o per causes econòmiques, tècniques, organitzatives i de producció.
4. ALTRES NOVETATS
4.1 Es manté durant l’estat d’alarma l’activitat dels centres sanitaris i centres socials de gent gran, persones dependents o persones amb discapacitat
- Durant la vigència de l’estat d’alarma acordat pel Reial decret 463/2020, de 14 de març, pel qual es declara l’estat d’alarma per a la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada per la COVID-19, i les seves possibles pròrrogues, es consideren serveis essencials els centres, serveis i establiments sanitaris (com hospitals o ambulatoris) que determini el Ministeri de Sanitat i els centres socials de gent gran, persones dependents o persones amb discapacitat, en els termes especificats pel Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030, sigui quina sigui la seva titularitat, pública o privada, o el règim de gestió.
- No podran tramitar un ERTO, hauran de mantenir la seva activitat i només es permetrà la seva reducció o suspensió parcialment en els termes en què així ho permetin les autoritats competents.
- L’incompliment o la resistència a les ordres de les autoritats competents a fi del compliment del que preveu aquest article serà sancionat d’acord amb les lleis, en els termes que estableix l’article 10 de la Llei orgànica 4/1981, d’1 de juny.
4.2. Es faculta al Consell Rector de les societats cooperatives per assumir la competència en l’adopció d’acords en els ERTOs per força major o per causes econòmiques, tècniques, organitzatives i de producció, derivats de la COVID-19
Quan per falta de mitjans adequats o suficients l’assemblea general de les societats cooperatives no pugui ser convocada per a la seva celebració a través de mitjans virtuals, el consell rector assumirà la competència per aprovar la suspensió total o parcial de la prestació de treball dels seus socis i emetrà la corresponent certificació per a la seva tramitació, en els termes que preveuen els articles 22 i 23 de Reial decret llei 8/2020.
4.3. Contractació. Administracions Públiques
- S’estableix que a tots els contractes que s’hagin de subscriure per les entitats del sector públic per atendre les necessitats derivades de la protecció de les persones i altres mesures adoptades pel Consell de Ministres per fer front a la COVID-19, els és aplicable la tramitació d’emergència. En aquests casos, si cal fer abonaments a compte per actuacions preparatòries a realitzar pel contractista, no serà aplicable el que disposa respecte a les garanties en l’esmentada Llei 9/2017, i serà l’òrgan de contractació qui determinarà aquesta circumstància en funció de la naturalesa de la prestació a contractar i la possibilitat de satisfer la necessitat per altres vies. De la justificació de la decisió adoptada s’ha de deixar constància en l’expedient.
- L’alliberament dels fons necessaris per fer front a les despeses que generi l’adopció de mesures per a la protecció de la salut de les persones davant de la COVID-19 es podrà justificar.
Els alliberaments es podran realitzar a favor de caixers a Espanya o bé a favor de caixers a l’exterior, i es mantindrà la gestió financera en l’àmbit del Ministeri de Sanitat i amb càrrec al seu pressupost, sense perjudici que es pogués realitzar igualment el pagament en ferm a través del caixer de pagaments a l’exterior. No obstant això, la persona titular del Ministeri de Sanitat podrà delegar aquesta competència de gestió financera en òrgans o entitats, siguin dependents o no.
- Quan la contractació per a l’atenció d’aquestes necessitats s’hagi de produir a l’exterior, perquè els contractes es formalitzin o s’executin totalment o parcial a l’estranger, la formalització dels contractes correspon al cap de la Missió o Representació Permanent, amb subjecció a les condicions lliurement pactades per l’administració amb el contractista estranger, quan la seva intervenció sigui absolutament indispensable per a l’execució del contracte, perquè ho requereixen l’atenció de les necessitats derivades de la protecció de les persones i altres mesures adoptades pel Consell de Ministres per fer front de la COVID-19, i així s’acrediti a l’expedient. No obstant això, aquesta competència es podrà avocar pel titular del departament ministerial competent per raó de la matèria. Els contractes s’han de formalitzar per escrit i s’han de subjectar a les condicions pactades per l’administració amb el contractista estranger.
Quan fos imprescindible d’acord amb la situació de mercat i el tràfic comercial de l’Estat en què la contractació es porti a terme, podran realitzar la totalitat o part dels pagaments amb anterioritat a la realització de la prestació pel contractista. El risc de menyscapte que es pogués derivar d’aquestes operacions serà assumit pel pressupost de l’Estat.
- S’exclou de l’obligació de facturació electrònica establerta en la Llei 25/2013, de 27 de desembre, d’impuls de la factura electrònica i creació del registre comptable de factures en el sector públic, des de l’entrada en vigor d’aquest Reial decret llei, a les factures emeses per proveïdors no nacionals radicats a l’exterior que corresponguin als expedients a què fa referència aquesta norma.
Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquest tema.
Lecturas: 176
